dijous, 16 d’abril del 2009
dimecres, 1 d’abril del 2009
L'escenari antic
L'espai que s'hi representa és la viva imatge del meu estudi. Rondaven els darrers anys del segle XIX, jo solia capficar-me en les històries de la meva àmplia col·lecció de novel·les al caure la tarda, just abans que la criada fes sonar la campana com a avís per anar a sopar. Sovint ni apareixia a taula de tan inmers com estava en les meves lectures. Era el racó de la casa on millor m'hi trobava. Les parets estaven empaperades amb un estampat a ratlles verticals que només es veien interrumpudes per l'obertura d'un finestral, gràcies al qual disfrutava de la llum del capvespre que es filtrava per entre les fulles del vell plataner del jardí. A sota, un bagul, l'origen del qual no recordo amb claredat, juraria que ja hi era quan els meus pares van comprar la casa. A l'altre costat de la paret de la finestra hi restava l'antiga estanteria de fusta de pi que el meu avi em va deixar, on hi guardava un dels meus més valuosos tresors: les novel·les i llibres dels grans autors del moment. Alguna capseta de tè i algun pot d'infusions exòtiques tenien l'honor de compartir els prestatges amb una relíquia que la meva mare, en el seu llit de mort, em va fer prometre que conservaria: un magnífic plat ovalat amb els més refinats relleus en bronze que dibuixaven les tiges i les fulles d'un llorer, qui sap si vingut de la llunyana Grècia. A joc amb la fusta de la prestatgeria, una taula amb quatre cadires ocupava el centre de l'habitació. Assegut en una d'elles, amb un llibre entre les mans, passava les meves millors tardes, tansols superades per la companyia d'un dels meus germans o amics que havia tingut el rampell de deixar-se caure per aquells carrers solitaris i d'un silenci sepulcral que només desfeien les rodes d'algun òmnibus que feia ruta cap a les afores de la ciutat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)