Reportatge de l'estrena a Cardedeu

Si algú té ganes de fer un tast del que va ser l'estrena (que per cert, va anar fenomenal) ho pot fer en aquest vídeo. Minut 3:08

Programes

És una mica bèstia, ho sé, però així és el programa de mà per a la funció.

com arribar al CeCuCa?

Si vols venir a veure l'obra A l'ombra d'un xiprer (i no saps com arribar-hi) pots veure el mapa del Centre Cultural de Cardedeu.

tatxan!

L'escenari antic

L'espai que s'hi representa és la viva imatge del meu estudi. Rondaven els darrers anys del segle XIX, jo solia capficar-me en les històries de la meva àmplia col·lecció de novel·les al caure la tarda, just abans que la criada fes sonar la campana com a avís per anar a sopar. Sovint ni apareixia a taula de tan inmers com estava en les meves lectures. Era el racó de la casa on millor m'hi trobava. Les parets estaven empaperades amb un estampat a ratlles verticals que només es veien interrumpudes per l'obertura d'un finestral, gràcies al qual disfrutava de la llum del capvespre que es filtrava per entre les fulles del vell plataner del jardí. A sota, un bagul, l'origen del qual no recordo amb claredat, juraria que ja hi era quan els meus pares van comprar la casa. A l'altre costat de la paret de la finestra hi restava l'antiga estanteria de fusta de pi que el meu avi em va deixar, on hi guardava un dels meus més valuosos tresors: les novel·les i llibres dels grans autors del moment. Alguna capseta de tè i algun pot d'infusions exòtiques tenien l'honor de compartir els prestatges amb una relíquia que la meva mare, en el seu llit de mort, em va fer prometre que conservaria: un magnífic plat ovalat amb els més refinats relleus en bronze que dibuixaven les tiges i les fulles d'un llorer, qui sap si vingut de la llunyana Grècia. A joc amb la fusta de la prestatgeria, una taula amb quatre cadires ocupava el centre de l'habitació. Assegut en una d'elles, amb un llibre entre les mans, passava les meves millors tardes, tansols superades per la companyia d'un dels meus germans o amics que havia tingut el rampell de deixar-se caure per aquells carrers solitaris i d'un silenci sepulcral que només desfeien les rodes d'algun òmnibus que feia ruta cap a les afores de la ciutat.

Decorats i atrezzo

La prestatgeria

La maleta perquè la Celia hi pugui portar el titella

La finestra (el trampantojo)

[o fenêtre]

LOGOTIP

I per fi, el logotip dela Companyia Pur Atrezzo.

ENTRADES ANTICIPADES

Per comprar on-line l'entrada a la funció al CEntre CUltural de CArdedeu fes clic aquí

(s'ha de fer un doble clic a ''confirmar'')

Criada

Arthur Jones

Simon Irving

Cèlia Adler

Cartell I

Una d'una foto pel programa i el cartell d'úlima hora a l'últim moment.

Gràcies a tots per no engegar-nos a pastar fang per fer-vos venir a les 10 de la nit i gràcies al Roger i al Jònic.

Llum i color

Prova de llum i color per l'escenari antic. Fotografia de la maqueta retocada digitalment.

Il·luminació

Proves d'il·luminació. Simulació infogràfica amb el photoshop, partint de les fotografies de la maqueta.

Maqueta [o sigui, no lletgeta]

Imatges de la maqueta de l'escenografia [va ser destruïda per la traïció d'una tassa de cafè que va decidir volcar-se-li al damunt]. 

Material: cartró ploma negre i blanc, retallat i rotulat.

Fotografies retocades infogràficament [phototshop]. 

Cèlia Adler, l'amor de tota la vida d'en Robert, trencat per un matrimoni de conveniència amb la Lady.

La parelleta :)

Simon Irving i la seva promersa, Miss O'Donnell.

[en procés] Arthur Jones, el germà gran d'en Robert.

I la colla fins el moment, falta només la criada [i el pèl de l'Arthur].

Un més i ja estarà!

Richard Finkelstein

Richard Finkelstein un escenògraf d'avui, aquí us deixò alguns dels seus treballs, amb esbosssos i maquetes en cartró ploma. Us recomano que feu una ullada a la seva web www.rfdesigns.org